Passa al contingut principal

Marx vist per Peter Singer


A primer curs de la llicenciatura de sociologia ens van insistir molt en l'existència de quatre "pares" de la teoria sociològica clàssica: Marx, Freud, Durkheim i Weber. Va caldre esperar fins a quart de carrera per poder desmentir aquesta afirmació (com si Simmel, Veblen, Tönnies i tants d'altres no fossin tan o més importants!) però, el més greu encara, vint anys més tard encara arrossego algunes cicatrius d'aquell parcial i inexplicable abordatge. Resulta que els professors i professores van donar per fet que desconeixíem qui eren Weber i Durkheim, i van facilitar-nos l'acostament i la descoberta d'aquests dos autors, mentre que van sobreentendre que coneixíem bé Marx i Freud (potser, més "famosos"?) i ens van oferir un abordatge molt avançat i especialitzat d'ells dos. Resultat? Doncs que els dos primers són autors que reconec i admiro, mentre que dels dos segons, no només no en tinc la més remota idea de les seves aportacions, més enllà de quatre tòpics, sinó que fins i tot n'arrossego certa aversió i desinterès. Un èxit. De manera que no se m'hagués acudit perdre el temps llegint aquest llibre sobre Marx, si no fos perquè me'n va sorprendre l'autor, Peter Singer. Singer és un filòsof de l'ètica, i el que li ha donat certa visibilitat pública és la seva aportació als drets dels animals, sobretot a partir de la seva obra "Animal liberation" (1975). Què fa un expert sobre els drets dels animals escrivint una introducció al pensament de Marx? Per aquest motiu vaig assaltar el llibre.

Tot i que es tracta d'un llibre recent (2018), el cert és que és una reedició actualitzada del llibret que publicà Singer el 1980, dins una col·lecció de la Universitat d'Oxford dedicada a oferir al públic general petites obres introductòries de temàtiques diverses (a l'estil dels "Que sais-je?" de les Presses Universitaires de France). Segons l'editor, l'interès de l'obra és que Singer se centra en l'aspecte de la llibertat individual segons Marx: tindria lògica, en aquest sentit, que l'autor en sigui un expert en ètica. I, de fet, el tema de la llibertat surt constantment en tota l'obra, ja que Singer posa molt d'èmfasi en el determinisme historicista de Marx: si el coneixement i la voluntat individual ve determinada per les relacions de producció i, aquestes, per les forces de producció disponibles, fins a quin punt els humans som responsables de les nostres pròpies decisions? Ara bé, trobo que aquesta és una lectura superficial del llibret (potser contaminada pels prejudicis sobre la biografia acadèmica de Singer). Perquè, de fet, Singer posa molt d'èmfasi en aquest aspecte, però també en la importància de la relació entre economia i filosofia, o en la relació entre política i filosofia.

En canvi, he trobat molt més central, transversal i creativa la mirada contextualitzadora de Singer. Singer comença el llibret situant-nos Marx, qui segons ell se sustenta sobre dues potes: d'una banda, la sociologia alemanya de la seva època (amb el gran protagonisme de Hegel). I, de l'altra, l'incipient moviment obrer, representat en el llibre per la Primera Internacional. Singer contínuament reflexiona sobre la importància d'aquests dos factors en la novetat del pensament de Marx i, de fet, després d'un capítol absolutament despietat amb l'obra del pensador alemany (on, bàsicament, es carrega totes les seves aportacions), reivindica, no les aportacions concretes de Marx, sinó la seva voluntat, la seva manera d'entendre el sentit de la filosofia. I és que aquí, trobo, hi rau l'objectiu de Singer: reivindicar la filosofia, si es pot dir, de combat. Singer qüestiona totes i cada una de les previsions de Marx, però n'aplaudeix la voluntat que hi ha darrere. Per a Singer, Marx no és en cap cas un "científic" (com ell mateix pretenia), sinó un activista. Un activista que ataca la filosofia de Hegel pel seu idealisme allunyat de la realitat, que ataca la filosofia de Feuerbach per poc materialista, però que també ataca l'economia de Pareto per parcial, per no abordar la realitat en el seu conjunt. Marx fa filosofia mirant de cara les masses de treballadors pobres que ha comportat la industrialització. La filosofia de Marx és una filosofia de denúncia, que té per voluntat transformar la realitat, des d'una mirada crítica, que interroga la complexitat de les relacions humanes (i la relació entre individu i societat). Singer defensa aquesta manera de fer filosofia, compromesa amb uns ideals. I això, més que res, és el gran llegat de Marx: més enllà del seu materialisme historicista, i de la seva visió de l'economia, el que cal és seguir pensant, com Marx, el món per transformar-lo.

Singer no ha aconseguit que em reconciliï amb Marx, però si més no me l'ha fet una mica més proper i amable. Que no és poc!

Marx. Una breve introducción
Peter Singer
Antoni Bosch Editor, 2018 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Canis, xonis, quillos: chavs

Ho explica Owen Jones tot just a l'inici del pròleg, i és una situació que tots hem viscut en un o altre moment: un grup d'amics o de companys, tots d'esquerres i molt progressistes, probablement amb barreja de sexes i de colors de pell, es troben xerrant del tema que sigui. Tots i totes tenen clar que hi ha temes amb els que no s'hi val a jugar: ni les bromes homòfobes, ni els acudits masclistes, ni les insinuacions racistes. Però, de cop, algú deixa anar un comentari burlesc o sarcàstic sobre els canis i les xonis, i de cop tot són rialles i celebracions. I això, però, en el millor dels casos. Perquè sovint el que veiem són decisions que afecten més profundament la vida de les persones. Com la família eco-friendly que no vol portar els fills a aquella escola plena de quillos. Com el funcionari de serveis socials que tracta amb condescendència enverinada aquella família que, en el fons, vol viure d'ajudes públiques. Com aquella noia de qui tothom espera que esdev…

Petita Rússia, grans Rússies

Del Xavier Roig n'havia llegit un simpàtic pamflet contra els vicis de l'administració pública, i en defensa de la iniciativa... privada? ciutadana? individual? En tot cas, entre això i els articles del diari Ara, el tenia per un interessant polemista, amb reflexions intel·ligents i vocació de nedar contracorrent. Un d'aquests intel·lectuals que han optat per la difícil i poc agraïda funció de fer pensar. Però sense cap especialització concreta, més enllà d'oferir una mirada general sobre aspectes de la vida ordinària de les nostres societats. Per això, quan va treure un llibre centrat en Rússia, la seva posició geoestratègica i diplomàtica, i el debat russofília-russofòbia, vaig pensar que es tractava d'un altre Xavier Roig. Però no: és el mateix empresari articulista que parla sobre pensions, estat del benestar o creació econòmica catalana, que ara s'atreveix amb un tema espinós com aquest. El motiu és que, jo ho desconeixia, Xavier Roig va viure dos anys a …

La defensa dels judicis polítics

Sí, el subtítol del llibre és "La defensa EN judicis polítics", i no pas "La defensa DELS judicis polítics". Però és que la lectura de l'obra deixa poc espai al dubte. Benet Salellas ens explica què és un judici polítics, ens mostra diversos casos de judicis polítics (amb diversos contextos, diverses estratègies, i diversos resultats) i, finalment, extreu una sèrie de conclusions sobre com aquests han de ser abordats. Però la tesi de fons és que determinats judicis cal que siguin abordats com a judicis polítics. Perquè no fer-ho implica una doble pena vers l'acusat: la judicial, i la moral.

Un judici polític és aquell en que allò que està en debat és la legitimitat del procés. Un judici on l'acusació té per objectiu legitimar la llei, mentre que la defensa el que vol és qüestionar-la. Mentre que el debat innocència/culpabilitat del reu pren un paper secundari. En un judici polític, el jutge es veu obligat a jutjar-se a si mateix, dins i fora de la sala…