dimarts, 23 d’abril de 2019

Petita Rússia, grans Rússies


Del Xavier Roig n'havia llegit un simpàtic pamflet contra els vicis de l'administració pública, i en defensa de la iniciativa... privada? ciutadana? individual? En tot cas, entre això i els articles del diari Ara, el tenia per un interessant polemista, amb reflexions intel·ligents i vocació de nedar contracorrent. Un d'aquests intel·lectuals que han optat per la difícil i poc agraïda funció de fer pensar. Però sense cap especialització concreta, més enllà d'oferir una mirada general sobre aspectes de la vida ordinària de les nostres societats. Per això, quan va treure un llibre centrat en Rússia, la seva posició geoestratègica i diplomàtica, i el debat russofília-russofòbia, vaig pensar que es tractava d'un altre Xavier Roig. Però no: és el mateix empresari articulista que parla sobre pensions, estat del benestar o creació econòmica catalana, que ara s'atreveix amb un tema espinós com aquest. El motiu és que, jo ho desconeixia, Xavier Roig va viure dos anys a Rússia. Hi va viure per motius laborals, empresarials. A més, aquesta època no la va passar tancat en una bombolla d'expatriats en un barri concret d'una ciutat russa determinada, sinó que li va donar l'oportunitat de viatjar molt, conèixer molts llocs, trobar-se amb moltes persones. I, d'aquesta enquesta personal, d'aquesta necessitat d'entendre, si es pot dir així, l'ànima russa, en surt aquest llibre, que bàsicament és un llibre de conclusions. Parcials, precipitades, potser poc exhaustives, però conclusions fruit d'una experiència personal viva i real. I allunyada de prejudicis i interessos, que té prou mèrit.

I, què conclou Xavier Roig? Principalment, que els catalans mirem Rússia com ens la fan mirar. I això implica pensar que en sabem molt, quan no en tenim ni idea. I que sí, que Rússia és un "enigma", però que aquest és el nostre menor problema a l'hora d'interpretar Rússia. De fet, reconèixer que Rússia és un enigma seria demostrar que sí, que efectivament hem entès Rússia.

Rússia és un país d'una gran complexitat. Roig fa un repàs de diversos elements que ho expliquen: una història difícil, amb fams i pobreses que els mediterranis no sabem què són. Amb un sistema feudal que va sobreviure segles al nostre. Amb uns sistemes de poder d'una gran cueltat, fossin tsaristes, soviètics o més o menys democràtics. Un territori immens, però una població petita (equival tan sols a la suma de França i Alemanya!). I, sobretot, una història recent molt turbulenta: un comunisme radical, una dictadura que superà tot allò imaginable, una URSS que va liderar mig planeta, una transició a l'economia de mercat salvatge, però alhora miraculosa. I unes ferides que encara sagnen (Napoleó, Hitler, EUA, OTAN, antics països satèl·lit...).

En allò de la busca i la biga, els catalans i els europeus complim la dita a la perfecció quan observem Rússia. I no entenem que estem parlant d'una democràcia jove, en un país que no té experiències democràtiques prèvies, que contínuament ha rebut el rebuig d'Europa a les seves propostes d'europeïtzació, mentre els EUA la volen humiliar com a derrotada de la Guerra Freda, i mentre manté a ratlla llargues fronteres amb països de dubtosa confiança com la Xina. I que, encara avui, veu com s'incompleixen els pocs acords que va aconseguir signar en temps de la caiguda del Mur per part de, teòricament, països que haurien d'ajudar-la en el procés de democratització. En política internacional, Rússia actua com a advocada del multilateralisme, malgrat que això signifiqui haver de tenir incòmodes companys de viatge: com diu Roig, Rússia és massa gran per a pertànyer a cap club, però massa petita per anar per lliure. Paradoxalment, això mai no se li valora en el discurs públic i mediàtic.

La lectura d'aquest llibre m'ha fet pensar en les cròniques d'en Llibert Ferri a "La memòria del fred", i en els retrats d'Anna Politkòvskaia a "Putin's Russia", i com li fan, o no, de contrapunt. Potser Roig en el seu llibre és massa benèvol, massa condescendent amb un país autoritari portes enfora, i portes endins. Ara, el que està clar és que la mirada de Roig és necessària per a completar aquesta fotografia coral i complexa sense la qual Rússia ens apareix falsament com quelcom pla, simple, jutjable. Perquè volem una Rússia monocolor (sigui roja, o sigui blanca) fàcil d'etiquetar, quan la història ens mostra que, precisament, si alguna cosa no és Rússia és monocroma. Amb moltes grans Rússies dins un país més petit del que sembla. I Xavier Roig, amb aquest llibret, ens obre una porta a l'enigma rus. Val la pena aprofitar-la.

L'enigma rus
Xavier Roig
La Campana, 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada